Loading...

SER FELIç A ALASKA

Rafael Santandreu

0


Fragmento

1

Programar la ment

A l’ancestral poble pigmeu s’explica la història següent:

 

Un dia, un lleó assedegat es va acostar a un llac d’aigües transparents i quan s’hi va amorrar per beure va veure per primera vegada la seva imatge reflectida. Espantat, va pensar: «Aquest llac és territori d’aquest lleó ferotge. Me n’he d’anar!».

Però l’animal tenia molta set, de manera que, al cap d’unes quantes hores, va decidir tornar-hi. S’hi va acostar sigil·losament i, tan bon punt va inclinar el coll per beure, hi va tornar a trobar el seu rival! No s’ho podia creure! Que ràpid que era i que pendent que estava aquell maleït animal!

Què podia fer? La set el matava i aquella era l’única font en molts quilòmetres. Desesperat, se li va acudir de donar la volta al llac per entrar-hi per una recolzada fosca. Quan hi va ser, es va arrossegar fins a l’aigua i... pam!, la mateixa gola davant seu! Estava enfonsat. Mai no s’havia enfrontat a algú tan territorial...

Però el lleó tenia tanta set que va decidir jugar-se-la. Es va armar de coratge, va agafar embranzida fins a la riba i, sense pensar-s’ho, va ficar el cap a l’aigua. Llavors va ser quan, tal com expliquen els pigmeus ancians, es va fer la màgia! El seu ferotge rival havia desaparegut per sempre.

Fa força anys, més de setze, vaig tenir una experiència al·lucinant, preciosa, que em va causar un gran impacte: deixar de fumar. Però no ho vaig fer de qualsevol manera, sinó amb el millor mètode del món; perquè ho vaig aconseguir sense passar el «mono» i gaudint alhora del procés. Va ser com un miracle. El primer miracle que vaig viure en l’univers de la psicologia, si bé més tard, gràcies a la meva feina, vaig ser-ne testimoni de moltíssims més.

Anteriorment, sense el mètode adequat, ho havia intentat dues vegades i només n’havia obtingut fracassos memorables. El temps màxim que havia aguantat sense fumar havien estat un parell d’hores! Quan mirava de deixar-ho, de seguida perdia els estreps, i em deia a mi mateix: «No puc més, m’estimo més morir de càncer que patir aquesta terrible ansietat!».

Però vaig tenir la gran sort d’ensopegar amb el llibre Deixar de fumar és fàcil si saps com fer-ho d’Allen Carr, un comptable escocès que va aconseguir la clau per deixar el tabac sense esforç amb una esplèndida programació mental.

El més al·lucinant d’aquest mètode és que vaig poder deixar el tabac sense bregar amb cap síndrome d’abstinència: com si res! I això que, fins llavors, la ciència mèdica donava per fet que les drogues generen un fort «mono» quan es deixen. Se suposa que un heroïnòman en veu de tots colors quan intenta desintoxicar-se de l’heroïna: recargolaments, mal de panxa, suor i fins i tot deliris durant uns quants dies!

Però aquell escocès que no tenia res a veure amb la medicina (ni tan sols era psicòleg) afirmava que el «mono» no existeix i que tot és al nostre cap. I jo ho vaig poder comprovar i no he estat l’únic! Milers de persones d’arreu del món han reprogramat el cervell amb el mètode d’Allen Carr i han aconseguit deixar el terrible cigarret sense dificultats.

De fet, al cap d’un mes d’haver deixat el cigarret, la meva mare, gran fumadora durant trenta anys, em va dir: «Deixa’m aquell llibret que t’ha ajudat tant». I una setmana després, ella també llençava a les escombraries el seu últim Nobel. Han passat des de llavors més de setze anys, i si hi ha una cosa que té clara a la vida és que aquell verí no tornarà més als seus llavis. La seva experiència va ser idèntica a la meva! I no li va resultar difícil. Fins i tot va gaudir del procés!

Però potser us preguntareu per què parlo de tabac en un llibre de psicologia que pretén fer-nos més forts en l’àmbit emocional. Doncs, ni més ni menys, perquè tots els fenòmens mentals —l’ansietat, la depressió, l’estrès, la timidesa, etc.— també són fum, és a dir: són tan sols el producte d’una mentalització errònia que podem revertir amb el mètode adequat i de manera ràpida i definitiva.

Puc jurar —i demostrar— que, tal com deia Allen Carr respecte del tabac, «el canvi emocional és fàcil si saps com fer-lo».

Aquest llibre és un manual de reprogramació mental anàleg al sistema antitabac d’Allen Carr aplicat a totes les emocions negatives. De fet, es podria titular perfectament «És fàcil deixar de tenir “neures” si saps com fer-ho». Té com a objectiu convertir-nos en persones molt sanes en l’àmbit emocional. Els mètodes que s’hi expliquen estan basats en la psicologia cognitiva, l’escola terapèutica més eficaç del món, amb milers d’estudis que en certifiquen els resultats. I el millor de tot plegat és que els pot aplicar qualsevol persona. És a dir: ningú no ha d’anar al psicòleg si hi posa l’esforç necessari.

SER FULGURANT

Què esdevindrem després d’aplicar el que diu aquest llibre? Ni més ni menys que persones especials: molt fortes i sanes. Avui dia, per culpa de la neurosi imperant, només són així un 20 % de les persones. Si treballem a consciència aquests continguts podrem ser individus molt centrats en el present.

Una vegada vaig sentir aquesta frase: «Un bon monjo és aquell que fa poques coses, però les poques que fa, les fa molt bé». Quan ens hàgim posat en forma mental, la jornada fluirà de manera natural, de plaer en plaer. Perquè pertot trobarem oportunitats de fer alguna cosa preciosa, i el «dolç present» serà la nostra llar, independentment dels estats mentals.

Quan som vulnerables, distingim entre «estar bé» i «estar en la davallada» perquè vivim les emocions negatives d’una manera extrema. Tanmateix, les persones més sanes vivencien el que és negatiu d’una manera molt suau, fins i tot saben gaudir també de la lleugera tristesa o dels nervis activadors. En fi, són molt estables i saben observar la realitat amb mirada de poeta.

Amb la teràpia cognitiva s’activa el nostre ull per a la bellesa i, aleshores, ens podem fixar molt més i millor en les coses boniques que ens envolten: les cares maques, els enormes arbres de les nostres ciutats... Hi ha poques coses que donin més plenitud que el fet d’apreciar amb intensitat els petis plaers de la vida i d’agrai

Sigue leyendo y recibe antes que nadie historias como ésta