Loading...

22 HOMES I UN DESIG

Marta Romagosa  

0


Fragmento

 

Són les tres de la tarda d’un dimecres laborable i en Sergi seu en una barra del Central Café del carrer Calvet per fer un mos abans de tornar a la feina. A tres quarts de quatre ha de ser al despatx per preparar la reunió que tindrà amb els clients holandesos a partir de les quatre. Sempre apura fins a l’últim moment.

Demana una amanida de pasta integral i un batut del dia. Li és igual si li fan de poma verda amb gingebre o taronja i maduixes. El filet ja se’l menjarà a la nit a casa. La dosi de proteïna la té assegurada al vespre. La seva nevera desconeix els productes de quilòmetre zero i naturals que el fan sentir millor.

Al seu costat hi ha dos tamborets buits. Arriba una dona molt ben vestida, massa i tot per ser un dia feiner, amb unes botes que l’alarmen de tan eròtiques que les troba. Sempre s’hi ha fixat molt, en Sergi, en la roba de les noies i les peces de cuir negre, però sobretot les botes el poden perdre. La dona també vol dinar. Mira el rellotge per calcular el temps que pot destinar a l’àpat i demana una amanida de llenties i quinoa i un bol de fruita, però després s’hi repensa... i diu al cambrer que li canviï per un guacamole amb nachos i una Coca-Cola Zero. No en tenen, de zero, només light. I ella arrufa el nas i torna a demanar el dinar healthy. «Res de nachos, doncs. Aigua i amanida saludable», li diu al noi, que torna enrere per desdir les ordres que havia donat al cuiner.

A en Sergi el serveixen primer perquè ha arribat abans. La dona del seu costat consulta el mòbil, mira els missatges i el Twitter per saber si ha passat res de nou durant els pocs minuts que ha abandonat el seu lloc de feina. No pot viure sense estar connectada les vint-i-quatre hores del dia. En Sergi tampoc, però aquest migdia està dissimulant.

Al fil musical comença a sonar una cançó que diuen que és la que defineix millor la felicitat de les persones, «Can’t stop the feeling», de Justin Timberlake. En Sergi no ha entès mai gaire aquestes llistes musicals, perquè a ell les cançons li agraden o no segons el moment del dia. És molt eclèctic, que dirien els experts musicals. Un dia és capaç d’empassar-se un concert de jazz, amb improvisacions de bateria i baix incloses, i l’endemà opta pel pop més actual o bé es posa una ària de Wagner a tot drap un diumenge al matí i els veïns deuen quedar aterrits als seus llits. Però pensa que si aquella cançoneta de Timberlake té aquestes consideracions, qui és ell per portar-hi la contrària. Així que, sense gairebé adonar-se’n, comença a se

Sigue leyendo y recibe antes que nadie historias como ésta