Loading...

AVUI PER TU, TOMORROW TAMBé! (SèRIE EL CLUB DE LES VAMBES VERMELLES 13)

Ana Punset  

0


Fragmento

imagen

 

A la Laia li encantava passejar pel centre de la ciutat. Feia olor de Nadal. Pocs dies abans havien començat a encendre els llums que penjaven dels carrers i dels edificis, i tot resplendia. Com que era dimarts, just el primer dia de desembre, el restaurant de la seva mare estava tancat. Per tant, havien aprofitat per sortir a fer un volt tots tres, ella, la mare i el bonifaci d’en Josep Maria, per començar a gaudir de l’ambient nadalenc.

Cada any passava el mateix... No podia evitar sentir-se una mica més nena aquells dies, potser perquè en conservava molt bons records. Li encantava aquella mena de nostàlgia que es respirava en una època de l’any que es vivia amb tanta intensitat. Recordava quan, de petita, els Reis anaven personalment (O SI MÉS NO ELLA S’HO CREIA) a casa seva per portar-li els regals. Esperava amb ànsia que arribessin per poder esbrinar quin regal, de tots els que havia posat a la carta, havien pogut aconseguir. Ara que ja sabia que tot formava part de l’educació sòbria que la mare pretenia inculcar-li (un regal s’aprecia molt més que no pas quinze de cop), continuava gaudint molt d’aquells dies. També va ser per Nadal que les noies van formar El Club de les Vambes Vermelles, amb les seves normes i, sobretot, amb aquelles vambes que ja havia hagut de canviar alguna vegada des que el pare les hi va regalar per Nadal dos anys enrere. Perquè, és clar, anar amb un dit a fora i amb la sola trencada no estava gaire ben vist...

—Anem fins a la fira de Nadal del centre? —els va proposar la mare, i ells van acceptar la proposta amb molt de gust.

Segurament no estaria gaire ple, o això esperaven. La Laia en tenia prou si podia treure una mica el cap a les parades per comprar algun adorn nou per a l’arbre.

—Pensa que dimarts que ve farem l’arbre a casa, eh? —li va recordar la mare, una mica neguitosa.

Cada any, a la Laia li tocava participar en la decoració de dos arbres, el de la mare i el del pare. Però aquest seria el primer Nadal que passaria a la seva altra casa, des que la Lorena, l’Aitana i l’Albert se’n va anar a viure amb en David. La veritat era que a la Laia se li feia una mica estrany, i notava que la mare tot allò tampoc no ho portava gaire bé: la veia una mica tensa amb el tema, i no parava de fer-li preguntes sobre el sopar de Nadal, el de Cap d’Any, el dinar de Sant Esteve, etc. I és que no només no celebraria les festes amb la Laia, sinó que li tocaria treballar al restaurant tots aquells dies de festa, ja que tenia les taules reservades des de feia setmanes. Només tancaria el restaurant la nit de Cap d’Any per celebrar les festes amb els treballadors i la nit de Reis, que era l’únic festiu que havia pogut reservar per estar amb la Laia.

imagen

—No pateixis, que no me n’he oblidat —

Sigue leyendo y recibe antes que nadie historias como ésta