Loading...

COLLITA D'AMICS (LA CASETA SOTA TERRA)

Catalina Gónzalez Vilar  

0


Fragmento

imagen

La Tina va veure com queia el primer floc de neu, blanc i flonjo com la seva cua. Llavors va saber que allò era el començament del que ella i els seus germans, en Jep i la Lena, feia tant que esperaven.

De tota manera, no va dir res i es va quedar allà quieta vora la finestra. Era molt d’hora i a cals Esbarzer tothom dormia. Els pots de romaní, camamilla, espígol i farigola deixaven anar una dolça flaire des de dalt dels prestatges, i a la llar de foc encara hi quedava el caliu que escalfava l’estança. Es va adonar que li agradava aquella sensació de ser allà tota sola amb l’Orelletes, contemplant com la vall s’anava transformant.

La tranquil·litat, però, no va durar gaire.

—Cristina Esbarzer! Es pot saber per què t’has llevat tan d’hora?

La Tina es va girar i va veure la mare palplantada a la porta, mirant-la amb cara de no entendre-hi res. Ella, en canvi, somrei

Sigue leyendo y recibe antes que nadie historias como ésta