Loading...

EL CINE QUE ENS VA OBRIR ELS ULLS

Gemma Nierga   Jaume Figueras  

0


Fragmento

 

PRÒLEG

Aquest llibre va néixer al teatre Tívoli de Barcelona. El Jaume i jo vam anar-hi a veure Jesuschrist Superstar amb l’al·licient que el paper de Jesús l’interpretava l’actor que va protagonitzar la mítica pel·lícula el 1973. Més de quaranta anys més tard, allà hi havia el Ted Neelly, que ja havia superat amb escreix els trenta-tres anys reglamentaris, cantant-li al seu pare «per què m’has abandonat?». Portats per l’emoció de l’espectacle i per la devoció que tots dos sentim pels musicals, vam decidir que compartiríem en un llibre tot el que hem viscut al cine. Aquí el teniu.

El Jaume diu que, a la gent de la seva generació, el cinema els va descobrir la vida. Als de la meva, el Figueras ens va descobrir el cine. Ell era el Mr. Belvedere de Fotogramas i després el vam veure a Cinema 3 i a l’Informatiu Cinema de TV3, i també a les gales dels Oscar de Canal Plus. Junts vam treballar molts anys a la ràdio. I ens uneix, a més, una amistat que fins i tot ens ha fet compartir llit, com l’estranya parella en un hotel de Nova York, per no perdre’ns una estrena a Broadway.

Ara que el Jaume afirma que viu «apartado del mundanal ruido», ho hem aprofitat per convidar-lo a parlar de cinema sense la urgència que imposa la feina del periodista, recuperant el plaer que a tots ens produeix compartir amb els amics a la sortida del cine el que ens ha semblat la pel·lícula. El Jaume sempre s’ha reivindicat com a cronista i no com a crític, i jo em vull reivindicar com a simple espectadora que sempre aprèn escoltant el mestre.

Vam escollir com a escenari d’aquestes converses el despatx del Jaume, un veritable cau de cinèfil, com no podria ser d’una altra manera, i allà ens vam tancar rodejats dels seus arxius, cartells i objectes de cine i sota la mirada del Marlon Brando, el Chaplin i l’Audrey Hepburn.

I en el llibre que teniu ara a les mans hem recollit aquests converses que ens van fer rememorar les llàgrimes, els riures, els xiscles de por i totes les emocions que hem descobert al cine. Veureu que ens hem sincerat i no ens hem guardat cap secret. El Jaume confessa que va sortir sanglotant inconsolablement del cine quan li van tallar el cap a la Maria Antonieta. I jo, que vaig descobrir l’amor veient Grease, tot i que el Jaume assegura que el que vaig descobrir va ser el sexe. En aquest llibre hi trobareu també les pel·lícules que més ens han agradat i les que ens han avorrit, i esperem que llegint-lo us vinguin ganes de tornar-les a veure o d’anar al cinema a descobrir-les totes.

El Jaume té fama de despistat i se la guanya a pols cada dia. Quan no perd la gorra es deixa les ulleres a l’estudi de la ràdio, però no oblida mai el nom d’un actor. Això ens ha permès recórrer la història del cinema a través de centenars de pel·lícules, moltíssimes anècdotes i evocant els grans directors, sense que haguéssim de consultar Google en cap moment.

Els nostres records són els de dues generacions. Al Jaume i a mi ens separen vint-i-cinc anys i tenim gustos no sempre coincidents. Ell no entén qui són els bons i els dolents de Star Wars i jo no m’emociono veient Els paraigües de Cherbourg. Tant si sou d’una generació com d’una altra, estem segurs que la lectura d’aquest llibre us convidarà a recordar les pel·lis que també us van obrir els ulls i les emocions que heu viscut al cine.

GEMMA NIERGA

imagen

(Foto de Paramount Pictures/Fotos International/Getty Images.)

El Danny i la Sandy, un idil·li d’institut. L’Olivia Newton-John i el John Travolta a Grease (1978).

1

LES MIL CARES

DE L’AMOR

Ara en diuen crush però ens entendríem millor si diguéssim flechazo. Per a alguns pot ser el somriure de l’Ingrid Bergman; per a d’altres, la manera de caminar del Richard Gere. Seure en una butaca de cine, amb els llums apagats: la manera més fàcil d’enamorar-se. Sense cap interferència sexual.

 

EL PRIMER AMOR

GEMMA: Grease és, sens dubte, la pel·lícula de la meva adolescència. La vaig veure el 1978. Els meus pares em van deixar anar sola al cine per primera vegada amb la meva cosina Carmeta. No sabia què anava a veure i no podia imaginar que moltes de les cançons de Grease passarien a formar part de la banda sonora de la meva vida i de la dels meus amics… No sabíem anglès, però les cantàvem com si ens hi anés la vida. El tema del clímax del film, You’re The One

Sigue leyendo y recibe antes que nadie historias como ésta