Què n'han dit?
«De cara endins i de cara a la galeria les coses no són les mateixes, però això ho anem descobrint pàgina a pàgina de manera progressiva, sense adonar-nos de que, en un moment donat, ens hem convertit en uns espectadors d'excepció i que l'escriptor ens està preparant per a l'escena culminant. No deixin de llegir-lo, és addictiu!!!»
Ramon Moreno, Directe!cat

«Jöel Dicker ha vuelto, sí, y lo ha hecho en plena forma. El Libro de los Baltimore es

Què n'han dit?
«De cara endins i de cara a la galeria les coses no són les mateixes, però això ho anem descobrint pàgina a pàgina de manera progressiva, sense adonar-nos de que, en un moment donat, ens hem convertit en uns espectadors d'excepció i que l'escriptor ens està preparant per a l'escena culminant. No deixin de llegir-lo, és addictiu!!!»
Ramon Moreno, Directe!cat

«Jöel Dicker ha vuelto, sí, y lo ha hecho en plena forma. El Libro de los Baltimore es una novela titánica, nabokoviana, altamente recomendable.»
Laura Fernández, El Mundo

«Joël Dicker és un gran constructor d'històries on el lector queda atrapat. Un cop s'agafa no es pot deixar anar i es llegeix en un no res.»
Yolanda Aguilar, La Finestra Digital

«L'autor suís ha escrit una novel·la diferent al seu gran èxit anterior, però en conserva l'esperit: llenguatge precís, paraules que es fan entenedores sense navegar en tòpics, trames contagioses que creen una addicció. El llibre dels Baltimore té una narrativa que es fa gran a través dels personatges, de l'embolcall de la història, de la senzillesa de saber que conté una part del batec de la vida, amb una emoció que ens recorre, de principi a fi.»
Esteve Plantada, Nació Digital

«Dicker t'atrapa, encara que t'hi resisteixis. Continuaràs fins al final i quan acabis el llibre inevitablement enyoraràs els personatges.»
Assumpció Maresma, Vilaweb

«Els sorprendrà. Hauríem de llegir El llibre dels Baltimore com qui contempla un oli d'Eward Hopper i el seu traç elegant.»
Ramon Ventura, El Periódico

«A través de señas características de su escritura, como los continuos saltos en el tiempo, los bruscos e inesperados giros argumentales y el mantenimiento de una tensión narrativa más que palpable, Dicker monta una historia cuyo punto central (el Drama) desconocemos en importancia y contenido, pero sobre el que gravita todo el peso del relato, que se convierte en una búsqueda de la verdad de impresionante ritmo narrativo.»
Andrés Seoane, El Cultural de El Mundo