Loading...

EL LíMIT TE'L POSES TU

Alex Roca Campillo  

0


Fragmento

1 

Als sis mesos de vida vaig tenir una encefalitis vírica herpètica, una malaltia en la qual un herpes que acostuma a manifestar-se a la pell surt al cervell. Els metges que em tractaven van dir als meus pares que podien passar dues coses: una era que em morís i l’altra que em quedés en estat vegetatiu. Per sort, cap d’aquestes dues opcions es va donar, i ara soc aquí.

Una de les frases que he sentit més cops a la vida des de ben petit és «No podràs»: «No podràs caminar», «No podràs conduir», «No podràs viure sol»... Però jo no suporto el NO i, de moment, amb vint-i-set anys, camino, he corregut diverses curses de cinc i deu quilòmetres, he participat en quatre triatlons i una aquatló, i des de fa uns quants mesos visc amb la Mari Carme, la meva nòvia. Com podeu imaginar, no ha estat un camí fàcil, he lluitat molt i no m’he rendit mai, però aquesta és la meva manera d’encarar la vida.

Gràcies a un fàrmac que feia pocs anys que existia i que estava en fase experimental, els metges van poder frenar l’evolució de l’herpes que m’afectava i em van salvar la vida. Els professionals de l’Hospital Sant Joan de Déu, de Barcelona, asseguraven que, si no hagués estat per aquell medicament, no hauria sobreviscut.

L’herpes víric em va provocar seqüeles: una paràlisi física del 76 % del cos, que afecta sobretot la meitat esquerra i també la parla, i una hemiplegia. Em van fer dues operacions als tendons perquè el peu tenia una forta curvatura. També tenia el braç esquerre totalment enganxat al cos, però gr

Sigue leyendo y recibe antes que nadie historias como ésta