Loading...

EL QUE ET DIRé QUAN ET TORNI A VEURE

Albert Espinosa  

0


Fragmento

imagen

Eren gairebé les vuit del vespre a Lezzeno, era a la banyera i des d’allà observava el llac de Como. Vaig saber que havia arribat l’instant de prendre la decisió més important de la meva vida, la que definiria qui era jo i com desitjava ser a partir d’aquell moment.

Deixar-te endur per la venjança o actuar amb seny? Realment en aquest món de bojos, et poden demanar calma?

El llac estava preciós, mai no havia vist abans tots aquells colors reflectits a l’aigua. A més, plovia a bots i barrals des de feia dies i els de la recepció deien que podia arribar a desbordar-se.

Enyorava el meu pare i vaig saber que havia d’explicar-vos aquesta història. Tant de bo surti com vull. Tot el que us explico és real. És la meva vida, les meves pors i els meus anhels. Malgrat que només sóc un home que algun dia serà oblidat, sé que els meus problemes seran idèntics als d’aquells que viuran d’aquí a cents d’anys o segles.

Per què escric ara aquest llibre? Crec que té a veure amb aquest lloc. Amb com atreu els temors de les persones i els porta cap al centre del llac. Noto que ara mateix atreu tot allò que he d’allunyar.

Acabo de fer-me una foto amb el mòbil, necessitava immortalitzar aquest precís instant de la meva vida. És la bogeria d’aquest segle que m’ha tocat transitar, tot s’ha d’immortalitzar perquè es perdi en un mar de dades cibernètiques i no ho tornis a veure mai més.

Malgrat tot, necessito atrapar aquest instant perquè no vull que canviï la temperatura ni que el cel s’enfosqueixi, i molt menys que s’acabi la cançó que estic escoltant sense parar. S’ha convertit en la banda sonora d’aquest moment. No puc sentir-la, però vibra dins meu: en la meva ànima i el meu esperit.

És el tema Meraviglioso, de Domenico Modugno, el que sona una vegada i una altra. És una d’aquelles cançons que fa mal només d’escoltar-la, i que parla dels dimonis que portem dins nostre.

Veig, des de la banyera, un petit vaixell al mig del llac. Voldria llançar-me des del balcó d’aquest hotel i anar-hi nadant fins a ell. Sento que el llac em crida poderosament i m’agradaria solcar les seves aigües pensant que no tenen fi.

Què té aquest llac de Como que atrapa els meus dimonis i els sacseja?

Jo era un noi amb els objectius clars i el que m’ha passat aquests darrers mesos m’ha afectat la ment. Tot canvia molt de pressa si no estàs preparat emocionalment i ningú no t’educa en aquest sentit. T’abandonen amb ensenyaments inútils que no et preparen per a res i és per això que hi ha tant de boig emocional que lluita contra els assenyats racionals.

No sé ben bé si aquesta novel·la començarà així. Estic escrivint a la banyera i m’hi passaré hores fins que acabi d’explicar-ho tot. Si estàs llegint això, vol dir que ha començat tal com vaig prometre.

No sé si al final canviaré aquest començament, però ara necessito centrar-me. Abans de res, us convido a anar al llac de Como si ne

Sigue leyendo y recibe antes que nadie historias como ésta