Loading...

EL TEMOR D'UN HOME SAVI (CRòNICA DE L'ASSASSí DE REIS 2)

Patrick Rothfuss  

0


Fragmento

1

Poma i saüc

En Bast es recolzava damunt la llarga barra de caoba, avorrit. Després de passejar la mirada per l’habitació buida, va sospirar i va buscar pertot arreu fins que va trobar un drap blanc de lli. Tot seguit, es va posar a enllustrar un tros de la barra amb un gest de resignació.

Al cap d’un moment, es va inclinar cap endavant per observar una taqueta gairebé invisible amb els ulls mig aclucats. La va gratar i va corrugar les celles en veure la ditada greixosa que hi havia deixat. S’hi va acostar més, va emboirar la barra amb l’alè i la va fregar enèrgicament. Llavors va fer una pausa, va exhalar amb força sobre la fusta i va escriure una paraulota al baf.

Després de llençar el drap, en Bast va anar cap a les àmplies finestres de la fonda passant entre les taules i les cadires buides. S’hi va quedar una estona, mirant el camí de terra que travessava el centre del poble.

Va tornar a sospirar i va començar a caminar d’una banda a l’altra. Es movia amb la gràcia despreocupada d’un ballarí i la indolència perfecta d’un gat. Però quan es passava les mans pels cabells foscos ho feia amb un gest inquiet. Els seus ulls blaus rondaven sense parar per l’habitació, com si busqués una sortida. Com si busqués alguna cosa que no hagués vist ja cent vegades.

Tanmateix, no hi havia res de nou. Taules i cadires buides. Tamborets buits a la barra. Dues bótes enormes emergien darrere la bar ra, una per al whisky i una altra per a la cervesa. Entre les bótes hi havia una immensa panòplia d’ampolles de tots els colors i formes. Damunt les ampolles penjava una espasa.

Els ulls d’en Bast es van fixar en les ampolles. El noi s’hi va concentrar durant un llarg moment, cavil·lant, abans de tornar darrere la barra i engrapar una gerra d’argila cuita pesant.

Respirant fondo, va assenyalar la primera ampolla de la filera de baix i va començar a cantussejar mentre anava comptant les ampolles d’una en una.

Auró. Pal de maig. Agafa el contingut. Cendra i brasa.

I baia de saüc.

Va acabar de cantar quan assenyalava una ampolla verda i rabassuda. En va treure el suro, va fer-ne un xarrup i, fent cara de pomes agres, es va estremir. Va deixar l’ampolla de seguida i en va escollir una altra de vermella i corbada. També en va beure un glop, va estrènyer pensarós els llavis humits, va assentir amb el cap i es va servir una porció generosa a la gerra.

En Bast va assenyalar l’ampolla següent i va començar a comptar de nou:

Llana. Dona. Lluna plena. Salze. Finestra. Llum d’espelma.

Aquesta vegada era una ampolla transparent amb un licor groc pàl·lid. En Bast en va arrencar el suro i va afegir-ne un raig llarg a la gerra sense molestar-se a tastar-lo abans. Després de deixar l’ampolla a un costat, va agafar la gerra i la va fer giravoltar amb força abans d’omplir-se la boca. Va fer un somriure lluminós i va donar un copet amb el dit a la nova ampolla, fent-la dringar lleugerament abans de reprendre el seu cant:

Bóta. Ordi. Pedra i doga. Vent i aigua…

Va cruixir un tauló i en Bast va aixecar els ulls, somrient.
—Bon dia, Reshi.

Al peu de l’escala, l’hostaler pèl-roig es va passar les mans de dits llargs pel davantal net i per les mànigues que li cobrien els braços.

—Ja s’ha despertat el nostre hoste?

En Bast va negar amb el cap.
—Encara dorm com un soc.
—Ha tingut un parell de dies molt dolents —va dir en Kote—.

Sigue leyendo y recibe antes que nadie historias como ésta