Loading...

L'EMOCIó D'APRENDRE

César Bona  

0


Fragmento

imagen

ETS DIFERENT

Pensa en algun personatge d’una novel·la, una pel·lícula o una sèrie. Durant el procés de construcció dels personatges, es tenen en compte característiques físiques (edat, aparença, sexe...), psicològiques (personalitat, actitud, complexos, temperament...) i socials (professió, cultura, religió, educació...). Cada personatge evoluciona al llarg de la història. En el transcurs del relat, passa per diverses situacions que el fan reaccionar d’una manera o una altra perquè, evidentment, els personatges tenen emocions. A més, si és un bon personatge, pot tenir certa complexitat psicològica i mostrar uns trets contradictoris que li confereixin més profunditat. Per exemple, pot ser un personatge amable amb els desconeguts però que a casa es mostri desagradable. Cadascú té les seves pròpies característiques, inquietuds, somnis, preocupacions o il·lusions. La llista de característiques és gairebé infinita. Amb tot, la realitat supera la ficció. Pensa que, en comptes d’estar parlant d’un personatge, estàs parlant de la teva filla, o dels alumnes que tens a l’aula.

En aquest planeta hi habitem uns 7.450 milions de persones. Cap d’aquests éssers humans és igual. Així és l’ésser humà, al qual s’ha definit com un ésser individual quan és, sobretot, un ésser social. No estem sols; per tant, a més d’acceptar-nos a nosaltres mateixos, també es tracta de cultivar una relació tan cordial com sigui possible amb la gent que ens envolta. L’assertivitat, l’empatia, la compassió i el respecte mutu són alguns dels ingredients presents en les nostres relacions, i si bé sembla que tenen una importància òbvia, els hem d’aprendre de mica en mica, sense que ningú ens n’ensenyi, seguint el mètode d’assaig-error per assaig i error.

Tot i així, confesso que durant els anys que vaig estar estudiant a la universitat, primer Filologia i després Magisteri, o a l’institut o a l’escola, mai ningú em va ensenyar a tractar les diferències. I tampoc no em van donar les eines per poder-ne ensenyar als altres. Quan parlem de diferències és important recordar que la finalitat no és aconseguir que tothom sigui igual, perquè seria un repte més que difícil. Es tracta d’entendre aquestes diferències i treure’n partit. Et poso uns petits exemples en dues pinzellades (no faré una descripció extensa del cas), amb unes preguntes que confio que et convidin a reflexionar. Jo no et donaré les respostes. Les respostes són a dins nostre, i hi ha molts nens i nenes que necessiten que trobem una resposta adequada.

Els nens amb TDA (Trastorn per Dèficit d’Atenció) presenten dificultats a l’hora de centrar l’atenció, i a vegades els falla la memòria selectiva. Així, quan un d’aquests nens sembla que estigui pensant en una altra cosa mentre tu li parles, no és que no et vulgui prestar atenció, és que presta atenció a altres coses perquè li costa centrar-se en el que tu vols que se centri. Es mereix un càstig per això? Et penses que t’ignora? Com has d’actuar? Una nena amb hiperactivitat pot presentar dificultats en l’àmbit social, en les relacions amb els altres. És possible que es mogui molt, que li costi estar asseguda molta estona. També pot ser que, de vegades, digui coses sense pensar-les, com si no tingués cap filtre per aquesta impulsivitat, i que això generi un conflicte. En l’àmbit acadèmic és probable que tingui alguna dificultat, perquè molt sovint, malgrat que sap la resposta, contesta precipitadament. De vegades, segurament és desordenada i no presenta

Sigue leyendo y recibe antes que nadie historias como ésta