Loading...

MARE

Ada Castells  

0


Fragmento

0

La mare em diu que li he sortit beneita. Soc a l’escriptori encaixonat en un dels extrems de l’habitació, asseguda en una cadira amb dos coixins. Els peus em pengen. Agafo el llapis i escric fileres contínues de lletres que després llegeixo tot explicant-me una història. Ella m’interromp per advertir-me que això que jo faig no són paraules. A mi m’ho semblen, però em fixo en la carta que em mostra i veig que té raó. Tinc sis anys.

Amb la goma de l’extrem d

Sigue leyendo y recibe antes que nadie historias como ésta