Pròleg de Carles Puigdemont

130è president de la Generalitat de Catalunya

El pròleg d’aquest llibre hauria de portar com a títol general una nota que digués «Avís al lector», a tall d’advertiment que suggerís, sense necessitat d’haver-ne llegit encara res, de quin tipus de material està fet i en quines circumstàncies. M’agradaria que el lector, abans d’endinsar-se en un fragment, en una data o en una referència que cridi molt l’atenció, comencés llegint aquesta reflexió sobre un treball que és el resultat d’un esforç que ve de lluny i que ha estat sacsejat al mateix temps que els esdeveniments sacsejaven el país i les nostres vides.

El més senzill i còmode hauria estat no fer aquest llibre. Durant força temps he sospesat l’opció de desar-lo en un calaix la clau del qual la tinguessin generacions futures menys implicades directament en la gestació i l’inici del procés d’independència de Catalunya, perquè pensava que la mirada que calia adreçar a aquesta etapa de la nostra història s’havia de desproveir de vincles directes de tipus partidista, polític i també emocional. Les implicacions directes sempre són un inconvenient a l’hora d’abordar explicacions que, sense poder ser mai neutrals del tot, aspirin a ser una aproximació plausible a la veritat. Pensava que calia una perspectiva temporal que ens ajudés a reduir la importància d’allò circumstancial, anecdòtic, particular de la nostra vivència històrica —d’allò que t’envolta sovint com una primera pell— i ens facilités de centrar-nos en allò més transcendent, rellevant i general.

No ha estat un exercici pacífic del qual un en pugui sortir amb una conclusió neta i ben cisellada, que resolgui els dubtes i els temors. Tenint en compte el subjecte que anàvem a abordar, potser no podia ser d’una altra manera; tampoc no era possible resoldre d’una forma nítida i incontrovertible els dubtes i temors que s’escauen a un procés com el nostre. He hagut de resoldre les contradiccions no pas derrotant-les sinó privilegiant l’interès major per damunt dels temors o de les inclinacions més particulars, i el resultat és, inevitablement, incòmode i complex.

Si n’he resolt la publicació és perquè he cregut que el seu contingut podria ser útil no només per entendre millor el passat i el present sinó, molt especialment, per preparar-nos per al futur. En el futur reconeixement internacional de la República catalana hi haurà un moment fundacional, que sens dubte serà el referèndum de l’1 d’octubre i la declaració d’independència. En les primeres referències que vaig fer al procés d’independència com a president de la Generalitat, vaig assenyalar sempre que no existia un botó que en prémer-lo aparegués instantàniament una república. És un procés de construcció que s’allarga en el temps i que necessita molta perseverança, paciència i persistència, sobretot per a quan venen els inevitables temps de dificultats. Però és un procés que ja ha començat, i no té marxa enrere. I aquest llibre intenta documentar-lo des d’una mirada circumstancialment privilegiada.

Que sigui útil i positiu no vol dir, tanmateix, que estigui lliure d’algunes agrors que tots hauríem volgut estalviar-nos: no és un relat blanc, ni conformista, ni mancat d’autocrítica. A causa de la metodologia que va pro