Loading...

RERE LES VINYES

Josep Roca   Inma Puig  

0


Fragmento

imagen

 

La llavor d’aquest llibre es va plantar per primera vegada a la cava del Celler de Can Roca. Allà mateix vaig ensenyar a l’Imma els racons dedicats als meus vins preferits. El celler del restaurant és una caixa de caixes de vi dedicada a conservar-lo, però també a exaltar-ne els valors. El meu desig és emmarcar què hi ha darrere del vi que em sedueix, incorporant a l’explicació imatges de vinyes i elements representatius de cada zona vinícola. Imatges, tacte, paraules i música acompanyen una manera de compartir la meva passió pel vi i la voluntat de sentir-me ambaixador de qui hi ha al darrere.

Allà li vaig explicar que els vins es beuen, s’oloren, però que també s’escolten i es poden sentir. La meva explicació va commoure l’Imma i va provocar la fermentació d’una idea: els vins s’assemblen a qui els elabora. Ella va ser encara més profunda i va preguntar: «Els vins que beuen els teus clients, se’ls assemblen?». Dues preguntes amb la mateixa resposta: sí. No hi ha dues persones iguals, com tampoc no hi ha dos vins iguals.

Amb aquest assaig ens acostarem al vessant més humanista del vi. Caminarem cap a la comprensió dels productors a partir dels seus vins, de les seves ocupacions, de les seves aficions, de la seva vida —fins i tot abans de plantejar-se de fer vi—, de com han nascut amb el vi a la sang o de com els canvis radicals que han experimentat en el transcurs de la vida deixen empremta en el moment de parir un vi. Parir. Sí. Un vi es pareix, i quan s’allunya és com una criatura que viatja, amb el cordó umbilical intangible oferint-se.

Per a un vinyater, la seva veritat és també un viatge constant al dubte.

És possible reconèixer-se i reflectir-se dins d’una ampolla de vi.

Hi ha vins que semblen autobiografies, pensaments filosòfics, confessions, memòries, miscel·lànies; fins i tot, anuaris embotellats.

Són també concili de rumb interior i d’impuls exterior.

I és que la vida també passa dins d’una ampolla. Ho volem explicar així.

El vi és filosofia de vida, un enclavament privilegiat, una llum concreta, un munt d’històries com les que ara els presentem. Ho fem respectant el grau d’espontaneïtat sincera de les seves respostes. Buscant l’essència de cada persona.

Volem saber què és per a ells el vi. Si els preocupa el llegat. Si senten una pressió afegida quan es tracta d’una herència familiar. Què beuen quan arriben a casa després d’un llarg dia de feina a la vinya. Com viu el seu entorn més íntim aquest temps dedicat al vi.

Preguntes senzilles de l’Imma Puig amb respostes complexes dels protagonistes, unides en paral·lel als passatges premeditats, reflexius, d’escriptura vínica reposada, escollits per mi.

El llibre s’embelleix en forma de retrat precís del vi explicat des del personatge gràcies a la mirada observadora, encertada, de l’artista fotògraf Josep Oliva.

...............

Viatjant des de la transcendència als paràmetres tangibles, proposem un recorregut pel món del vi, des de Califòrnia (Estats Units) fins a la vall del Jura (França), des de Mendoza (Argentina) fins a Kakhètia (Geòrgia). Un encreuament de cultures entrellaçades amb el vi com a fil conductor. El diàleg amb els productors transmet emoció, valors, recerca, terra, llegat i personalitat. Des dels vins prèmium del somni americà fins als vins elaborats com al 6000 aC. D’un rebel del vi sud-americà a un mite del moviment dels vins naturals. El vi es mou entre l’arbre de la ciència i l’arbre de la vida. Filosofia, antroposofia, ciència holística, revolució ecològica, espiritualitat i religió són aspectes que s’aniran reflectint als vins del viticultor, de qui descobrirem la ciència vital.

...............

El vi és un mirall de qui hi ha darrere. Sovint és una autoafirmació, una manera de mostrar-se i de reivindicar el seu lloc al món. Al vi, hi podem trobar plecs de la personalitat de l’autor, des de la innocència, la precisió o l’orgull fins a l’exaltació i la radicalitat més atrevida. Quan un productor degusta el seu vi s’enfronta a la seva pròpia identitat, interactuant amb la natura a partir de petits detalls convertits en actuacions determinants, creatives, i en característiques condicionades per la seva decisió premeditada o intuïtiva.

El vi ens acostarà amb el pas dels anys a la relació del personatge amb la seva obra, dinamitzant el temps i embotellant una part de la seva vida.

Potser algú aconseguirà transmetre-hi aires d’immortalitat. Un vi mor o bé es reinventa? Quant de temps viu? Es frustra l’ego d’algú que elabora un vi sabent que quan estigui a punt per desplegar la seva plenitud ell o ella ja no hi seran per degustar aquest pas del temps en una ampolla, la seva ampolla? El vi és un pensament en què el sabor conflueix amb la persona que hi ha darrere.

En aquest llibre buscarem les diferències en els detalls vitals, els paisatges i els estímuls, bases per crear un estil de vi.

Explicar què passa en el món del vi a partir de persones úniques, imprescindibles per comprendre que un vi s’assembla a qui el fa.

...............

Els vins i les persones. Una harmonia natural. Com sovint sento a dir a l’Imma Puig, les coses no són per casualitat sinó per causalitat.

Els vins i la vida. El que és terrenal i el que és espiritual. El cicle vital de la natura i les indecisions, les inquietuds, els dubtes, les pors, les esperances, la lògica, el coneixement, el que és empíric, el que és fonamental, les il·lusions, els projectes i l’orgull. Mística, tradició, transmissió, respecte, afecte i amor apassionat. El vi ho és quasi tot. Les persones que esmentem aquí ho demostren:

— William Harlan

Harlan Estate, Califòrnia, Estats Units

— Christian Moueix

Pomerol, Bordeus, França

— Lalou Bize-Leroy

Vosne-Romanée, Borgonya, França

— Álvaro Palacios & Ricardo Pérez Palacios

Priorat, Bierzo i La Rioja, Espanya

— Reinhard Löwenstein

Winningen, Mosel·la, Alemanya

— Raül Bobet

Talarn, Pallars, Espanya

— Matías Michelini

Mendoza, Argentina

— Sara Pérez

Falset, Priorat, Espanya

— Pierre Overnoy

Pupillin, Jura, França

— María José López de Heredia

Haro, La Rioja, Espanya

— Elisabetta Foradori

Mezzolombardo, Trentino, Itàlia

— John Wurdeman

Kakhètia, Geòrgia

JOSEP ROCA

imagen

imagen

© 2016, Olaf Beckmann

La idea és crear un vi que sigui el millor que pugui arribar a ser.

 

On es conrea la il·lusió, els somnis es fan realitat

Amèrica representa l’excés, és sinònim de paisatges majestuosos i inabastables que desborden els sentits tant dels que hi habiten com de qui els contempla per primera vegada. La vall de Napa n’és un exemple clar.

El pòsit històric d’aquesta zona es remunta a l’arribada del frare franciscà d’origen mallorquí fra Juníper Serra, considerat «el pare del vi californià» des del 1789. Aquesta vall aplega en un entorn privilegiat l’elegància dels costums, l’orgull, el luxe, i l’exclusivitat i la popularitat a parts iguals, i és per això que s’ha convertit en la meca de l’enoturisme.

Durant anys, Europa ha menyspreat de manera injusta el gust del vi nord-americà, considerat, en general, una barreja de sabors a mig camí entre la melmelada dolça i l’aroma de fum de barbacoa. No obstant això, més enllà de l’opulència evident dels seus vins, es pot arribar a discriminar els matisos derivats dels diferents tipus de sòl, graus de pendent i treball de les vinyes.

És una mostra més de com la potència geològica, botànica i atmosfèrica d’un lloc actua directament sobre els que el trepitgen i l’habiten. Perquè a la vall daurada hi conviuen microclimes canviants i terrenys diversos, tots sota la influència d’un oceà Pacífic temporitzador i imponent.

La vall de Napa

A Napa hi conviuen dues realitats molt diferents. D’una banda, hi trobem la Califòrnia de les grans marques, capaces de proveir el mercat nord-americà i satisfer la demanda internacional. Costa de creure que només tres empreses proveeixin tots els Estats Units, però és així. La indústria del vi està dominada pels Big Three: Gallo, The Wine Group i Constellation Wines. Aquestes tres grans companyies s’han convertit en els últims cinc anys en les responsables de més del 64 per cent de les importacions i de l’elaboració de dues de cada tres ampolles. Gallo és un imperi propietari de marques com Barefoot, Louis M. Martini i Apothic; Constellation Wines ofereix, entre dotzenes d’etiquetes, el Robert Mondavi, el Ravenswood o el Clos du Bois, i The Wine Group inunda els supermercats amb una gran varietat de marques, entre les quals hi ha Franzia, Cupcake, Glen Ellen, Inglenook i Concannon.

Califòrnia va apostar pel creixement exponencial i va abandonar la visió romàntica de l’ofici de cellerer per aconseguir convertir els seus cellers en grans entitats corporatives, deixant enrere el concepte tradicional dels anys seixanta per donar pas a la tecnologia i la ciència de la mà de la Universitat de Califòrnia-Davis, l’escola de vins més important del món.

Aquesta és la cara més popular, la que es nodreix de l’esperit d’un país proactiu, amic dels pícnics als cellers i que ha descobert fa poc un estil de vida en què el vi hi és present. La modernitat està envaint el mercat amb vins varietals i de fàcil accés per a una nova generació de nord-americans, el consum dels quals sintonitza cada vegada més amb un estil de vida contemporani que incorpora en el dia a dia els productes de la terra.

Per sort, en paral·lel a aquest tsunami de marques de vi comercial que omplen les prestatgeries dels supermercats, s’està desenvolupant un moviment esperançador encapçalat per cellers que busquen l’excel·lència a preus moderats.

Amb una manera d’actuar minuciosa, artesanal, gairebé clandestina, evoluciona al marge dels turistes una nova generació que acumula tresors que anhelen passar a la posteritat en un país orfe d’un llegat en aquest camp, sigui pel ritual de l’excel·lència o per l’autenticitat rústica. A aquesta Napa minuciosa i atenta a la qualitat i al detall, s’hi afegeix ara l’auge d’una revolució verda i sentida arreu de Califòrnia. La veritat és que s’observa una marcada tendència en els petits viticultors a acostar-se a la vella Europa com a productors de vins senzills, honestos, sense pretensions.

Les cases d’aquestes wineries respiren noblesa, respecte i admiració per l’arquitectura del Vell Continent. A totes França hi és present, fins i tot en els detalls més subtils de la decoració. Als seus jardins de somni encara s’hi poden trobar racons que continuen aliens a l’enrenou que genera la massa de gent que, seduïda per les campanyes de màrqueting, papalloneja per la plana de la vall.

El que a Europa anomenem «cementiris» —en al·lusió als nínxols on es guarden els millors vins— aquí s’anomenen «biblioteques», i guarden com si fossin tresors ampolles icòniques dels grans clàssics de la tradició europea.

Aquests colliters mereixen una atenció especial i se’ls ha de tenir en com

Sigue leyendo y recibe antes que nadie historias como ésta