Loading...

SOC FEMINISTA I NO HO SABIA

Ariadna Oltra  

0


Fragmento

Mai no hauria dit que escriuria un llibre

...i encara menys per dir que soc feminista... i que no ho sabia. Doncs aquí el teniu.

Si fa tres anys m’haguessin preguntat si era feminista, hauria respost: «No».

Fa tres anys quan em preguntaven per la necessitat de quotes femenines, feia el possible per no respondre. És així. Perquè jo no creia que necessitéssim quotes. Creia que la igualtat era una cosa que es guanyava amb mèrits, tant si eres dona com home. Que una dona no necessitava cap tipus d’ajuda o discriminació positiva per ocupar un càrrec. HA!

Jo creia que una dona que se sentia menyspreada pels homes tenia una part de culpa. Aviso: de culpa en parlaré una mica, aquí. Aquesta pedra de tones que arrosseguem (homes i dones) pel motiu que sigui i que quan ets capaç d’identificar-la s’alleugereix fins a convertir-se en una pedra d’un pes assumible que incorpores a la teva existència. Doncs per anar parlant clar: moltes dones ens sentim culpables de ser-ho en moments decisius per a les nostres vides, i acabem pagant una factura massa alta. No culpables de ser dones, sinó de ser un determinat model de dona, el que som, i que xoca amb el que s’espera que siguem.

Jo creia que la violència contra les dones era un preu que havíem de pagar per ser-ho: vigilar sempre de nit quan tornes tard i sola a casa; vigilar quan surts de casa a les cinc del matí per anar a treballar; vigilar quan entres a un pàrquing buit i t’has d’entretenir una mica buscant el cotxe perquè no recordes on l’has deixat; vigilar què fas i sobretot què dius i què duus per no provocar.

Jo creia que el feminisme era una cosa passada, queca, antiga, de dones que no s’havien adaptat a una nova manera de viure, i que ja no calia perquè s’havia aconseguit viure amb igualtat. Que les feministes vivien de la nostàlgia de la lluita de sexes, d’una realitat que no era la meva. Jo creia que podia fer exactament el mateix que un nen. I després, que un home.

I tot el que creia, de sobte, ho he deixat de creure. Una altra realitat se m’ha estampat a la cara. Ha estat com una revelació que m’ha donat força i m’ha perm

Sigue leyendo y recibe antes que nadie historias como ésta