Loading...

SèRUM D'UNA NIT D'ESTIU

Enfermera Saturada  

0


Fragmento

PRIMER ACTE

De quan la Satu es va voler empadronar a l’hospital

Aquell estiu va començar com ho fan tots els estius de la meva vida des de fa poc més de deu anys: amb una trucada de la dona de la borsa de treball.

Quan una és infermera, els temps no els marquen les estacions de l’any, ni els cursos escolars, ni els calendaris. Ni tan sols els canvis d’armari de les youtubers de moda o les rebaixes de l’Amancio. Quan una és infermera, els temps de la teva vida els marquen les acadèmies d’oposicions i la dona de la borsa, o el que és el mateix: els rumors d’oposicions i els contractes de vacances a l’hospital. I és així, amb aquesta trucada tan esperada que sembla no arribar mai, que saps que comença el Nadal, la Setmana Santa, el Carnaval i l’estiu. Després hi ha la travessia pel desert que suposa la tardor, durant la qual comproves cada matí que continues tenint cobertura al telèfon mòbil, però que aquest no és el problema, sinó que gairebé ningú de l’hospital no se’n va de vacances.

Feia només uns quants mesos que havia tornat a Madrid després d’haver provat sort fugaçment com a infermera al Regne Unit, i vaig decidir que era el moment de deixar el pis compartit del centre i mudar-me per enèsima vegada. Aquest sí que semblava l’apartament perfecte, i tan sols desitjava que aquesta mudança fos la definitiva. Com a mínim aquest pis era exterior i superava els vint-i-cinc metres quadrats; potser podria fer desaparèixer del meu cap aquella estranya i trista experiència de treballar en habitacions de l’hospital de les mateixes dimensions que el meu apartament sencer. Malgrat totes les incomoditats que pugui comportar viure al centre d

Sigue leyendo y recibe antes que nadie historias como ésta