Loading...

TU BUSQUES AMOR I JO, COBERTURA

Bruno Oro  

0


Fragmento

Gener

Em queda un any de vida. No em queixo. He viscut intensament i m’han tractat molt bé. Em fa mandra morir. Allargaria aquesta existència plena d’angoixes i obstacles, però divertida i apassionant. És un teatre, aquest dels humans, addictiu com una telenovel·la.

Soc un ens pràctic, de poques paraules, molta rapidesa i disponibilitat total. Haig d’estar disponible les vint-i-quatre hores del dia, com una prostituta o un peatge. Per això la meva vida és curta, pel desgast.

M’ha tocat un company de viatge peculiar, tenint en compte el que abunda avui en dia. Ell depèn de mi.

El Capo, el meu amo.

Explicaré la seva història —que és la meva— durant aquest, el meu últim any de vida. Crec que m’ho mereixo. Li he estat i li seré fidel fins al meu últim dia.

Escric això en plena nit de començaments de gener. A fora bufa un vent d’aquells que tant agraden al Capo. Es queda hipnotitzat veient com els pins fan reverències a les ratxes de gèlida tramuntana. La xemeneia és gran, una campana blanca calç, i una batalla de corrents de vent la recorre de dalt a baix; embuts d’aire que udolen com les ràfegues de l’exterior.

Aquesta casa està plena d’esperits, això ho noto fins i tot jo, que soc escèptic de mena. Grinyolen les parets, el sostre filtra passes al pis de dalt. La casa té més de cent anys, aquí han mort avis i besavis. «A la nit ballen. No et fot, jo també ballaré», acostuma a dir la Gabriela.

Les flames del foc hipnotitzen el Capo, que beu un whisky torrat molt a poc a poc.

El gener és un mes desert, aquí. Només hi ha gats negres pels carrers, que són canals de vent. Sembla mentida que a l’estiu s’ompli de turistes i barques. Ara hi regnen les bruixes i el whisky.

Aquest serà el meu últim gener. A diferència dels humans, nosaltres sabem amb força exactitud quan arriba la nostra fi. M’he posat nostàlgic perquè sempre li agafa per posar un disc d’aquella trompeta amb sordina tan trista. Chet Baker canta com si fos la darrera vegada.

És 9 de gener. Ja se n’han anat els Reis.

Aquí al poble em dona força llibertat, tin

Sigue leyendo y recibe antes que nadie historias como ésta